Sento el fred de la nit i la simbomba fosca.
Aixi el grup d’homes joves que ara passa cantant.
Sento el carro dels apis que l’empedrat recolza
i els altres que l’avencen tots d’adreça al mercat.
Els de casa a la cuina prop del braser
que crema amb el gas tot encès han enllestit el gall.
Ara esguardo la lluna que m’apar lluna plena
i els recullen les plomes i ja enyoren demà.
Demà posats a la taula
ens mirarem a l’hora dels postres, és Nadal.
Joan Salvat-Papasseit
